“Quan jo era petit m'encantaven els animals. Durant una funció de circ, observava l'enorme elefant fent gala del seu pes, la mida i la seva força descomunals... però després de la seva actuació i fins a poc abans de tornar a l'escenari, l'elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que immobilitzava una de les seves potes. No obstant, l'estaca era només un petit tros de fusta a penes enterrat uns centímetres a terra. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que l'animal podria deslliurar-se amb facilitat de l'estaca i fugir. Llavors vaig preguntar pel misteri de l'elefant.
Algú em va explicar que l'elefant no s'escapava per què estava ensinistrat. Vaig fer llavors la pregunta òbvia: "si esta ensinistrat, per què l'encadenen?". No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l'elefant i l'estaca, però ja de gran, hi vaig poder reflexionar. M'imaginava l'indefens elefant nounat subjecte a l'estaca, empenyent i suant tractant de deixar-se anar. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa dura per a ell. Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí”.
Jorge Bucay
La paraula emoció prové del llatí emovere que significa posar-se en moviment. És una manifestació psíquica vinculada amb la percepció d'un fet del nostre entorn (extern) o del nostre espai mental (intern). Podríem comparar l'emoció a una brúixola, que ens ajuda a:
- comprendre millor les relacions amb nosaltres mateixos (l'autoestima)
- comprendre millor les relacions amb els altres (l’empatia)
- comprendre millor les relacions amb el món que m'envolta.
Per a Flora Davis, “el que comuniquem mitjançant el cos i percebem a través d'ell té molta força i causa impactes emocionals profunds. A vegades més que qualsevol paraula”. I partint d'aquesta idea, focalitzem la nostra atenció amb els nens i nenes: en els nostres fills i filles, en els nostres alumnes.
En els nadons tot són sensacions agradables o desagradables. Així doncs, les primeres relacions del nen amb el món no són cognitives sinó emocionals. Segons van creixent, el seu comportament es torna cada vegada menys primari, les respostes són més elaborades i, per tant, precisaran de més atenció. Llavors, esdevindran un sentiment i ens poden marcar la vida, com li va passar a l'elefant.
No parlem d'emocions bones o dolentes perquè cada emoció existeix per algun motiu i té una finalitat concreta. Parlem, doncs, de sentiments d'acceptació, que incrementen el benestar, i de sentiments de rebuig, que deixen sensació de bloqueig, buit i soledat.
Segons Annie Marquier tots portem posades unes ulleres que són un filtre mental a través del qual mirem la vida; així, si les nostres ulleres són verdes, tot ho veiem verd. Les dificultats apareixen quan oblidem que portem posades les ulleres verdes i creiem, de sobte, que tot és realment verd. Ens cal un canvi de mirada per poder entendre la diversitat de les persones.
Des de la nostra Escola, creiem que educar les emocions és fonamental per a poder fer un bon aprenentatge. Cal ser conscients d'aquesta realitat emocional i posar-la al centre de tot. L'alumne, i el seu benestar emocional, són la base del seu desenvolupament. Per això, enguany hem apostat per un Pla Tutorial individualitzat i així poder ser un suport real pels nens i nenes i, en conseqüència, ser un recurs pràctic per les famílies. Creiem important que cada un/a se senti escoltat, pugui parlar d'allò que el/la preocupa, pugui crear vincles, establir un cercle de confiança...
També hem considerat important la formació interna, per part de la formadora emocional Rosa Miralles, de tot l'Equip Docent i poder aprofundir en aquest àmbit, primer a nivell personal i després a nivell professional.
La nostra Visió de Centre contempla com a pilar l'educació del ser per sobre del conèixer i del fer. Aquesta definició és fruit del treball conjunt de tota la comunitat educativa: famílies, alumnes i mestres. Junts volem procurar el millor pels nostres fills/es i alumnes i, per això, ens cal vetllar perquè puguin verbalitzar tot allò que és important per a ells/es. O, quan els costi, els adults hem de ser capaços de descobrir, a través de la seva conducta, una emoció o un pensament. L'emoció mai es pot jutjar (les ulleres de colors) però sí la conducta i, com en una ceba, sovint cal treure capes per descobrir les causes reals.
L'elefant no va tenir opcions. Donem opcions als nostres infants: que puguin omplir les seves motxilles de tendresa i amor, sense que aquest vulgui dir impedir que s'equivoquin; ajudem-los a gestionar i a entendre les emocions que senten, procurant que experimentin i que puguin aprendre, amb el temps, a comprendre-les i regularitzar-les amb responsabilitat.
“Entre l'estímul i la resposta existeix un espai de temps, i és just en aquest moment on resideix la nostra llibertat i la nostra capacitat per triar la resposta”.
Víktor Frankl
Elena Franquesa, Montse Baliu i Marta Casanellas