L'esport és sinònim de moviment, d'energia, d'alegria,... en general, de vida. Dins el marc de l'escola hi ha tres moments en què pot haver-hi pràctica esportiva: a les classes d'educació física, durant les estones de pati quan l'alumnat fa activitats motrius i durant les hores d'extraescaescolars. Des del nostre punt de vista, dues hores d'educació física (tal com marca l'actual legislació) no són suficients tenint en compte la importància del desenvolupament motriu tant a l'etapa d'infantil com a l'etapa de primària. Per això, entre altres motius, creiem que és bo pels nens i nenes la participació en les activitats extraescolars esportives de l'escola, ja que suposa afegir una, dues o fins a tres hores més d'activitat física setmanal.
Fer activitat física no només és important a nivell motriu, sinó que l'esport fomenta, potencia i complementa la transmissió de diferents valors i hàbits com solidaritat, tolerància, responsabilitat, igualtat,... Ara bé, per tal que la pràctica de l'esport escolar garanteixi això, cal un seriós compromís per part dels monitors, dels nens i nenes, i també dels seus pares. I és que cada decisió, o cada comentari, pot influir en l'educació d'aquests petits esportistes.
L'esport escolar té un caràcter obert i tothom hi té cabuda independentment de les seves habilitats motrius. Es dona la mateixa importància als nens i nenes, sigui quin sigui el seu nivell. Els monitors i les monitores estan atents a tots i no només al jugador que “et pot guanyar un partit”. També afavoreix la participació en igualtat de condicions i, fins i tot, fa aquelles adaptacions necessàries segons les característiques físiques, psíquiques i socials de cada alumne/a.
Un altre aspecte que també volem comentar és la disminució en els darrers anys de llicències d'esport escolar, en benefici de l'esport federat, que cada cop intenta arribar a esportistes més petits. Per sort, el Mowgli encara no se n'ha vist gaire afectat, gràcies a l'aposta per part de l'escola i l'AMPA en l'esport escolar, i el compromís de les famílies que hi veuen una manera de seguir educant els seus fills. I és que... Quants dels nens i nenes que practiquen esport arribaran a ser professionals? La resposta és un percentatge mínim i en canvi tots acabaran essent persones adultes.
L'esport escolar és un model que compagina els vessants lúdic, educatiu i competitiu. És molt important que els nens i nenes s'ho passin bé amb la pràctica esportiva, ja que és un dels factors que més endavant farà que no abandonin la pràctica d'activitat física. S'entrena, es juga i es competeix per passar-s'ho bé i formar-se com a persona i esportista.
El vessant educatiu pretén que l'esport sigui una eina i no una finalitat en si mateixa. L'esport ens mostra comportaments i reaccions dels nens i nenes i ens permet treballar-los de cara al seu futur. Es forma part d’un equip i s’estableix un respecte cap als companys i un compromís amb l’equip, en un context de confiança i segur com és la teva escola, amb els teus companys/es de classe i de cicle. S’aprèn a respectar el reglament i als àrbitres. A més, des de la nostra escola creiem que ha de ser una continuïtat de l’esport que es fa en horari lectiu i per això apostem perquè alguns dels nostres mestres siguin a la vegada monitors d’extraescolars.
Cal evitar el model competitiu extrem on es posa per davant la victòria a altres aspectes. Tots sabem, que la competició suposa un gran factor de motivació intrínseca, però, cal que estigui ben utilitzada. Quants cops hem vist a la televisió un jugador que simula un penal, o jugadors que protesten els àrbitres, o que no fan cas a l’entrenador,... Cal un treball perquè un nen o nena no reprodueixi totes aquestes actituds.
Nosaltres creiem en els Jocs Escolars, on es practiquen diversitat d’esports (handbol, futbol, bàsquet, atletisme, natació, cros,...) i pensem que és la millor manera d’enriquir-se a nivell motriu i de descobrir el que de veritat els agrada per més endavant poder especialitzar-se.
Així doncs us convidem a aprendre a competir gaudint de l’esport ESCOLAR tot fent salut.
Gemma Parera, Miquel Padrós i Pol Cantero