A principi dels anys seixanta, en una època on imperaven les normes del Movimiento, un grup de pares i educadors volien un altre tipus d'escola pels seus fills, activa, catalana i cristiana. Aquests tres eixos bàsics van donar origen a l'Escola Mowgli el 1962, ara són els que encara marquen la nostra escola.
Amb aquesta voluntat l'Escola Mowgli obria el curs 1961-1962 al carrer de l'Aurora, amb una aula amb uns vint nens i nenes d'edats compreses entre els tres i cinc anys.
La línia d'escola aportava una nova manera d'aprendre vinculada a l'escoltisme i a l'arrelament al país.
Els coneixements s'impartien de manera global i aplicats a la vida quotidiana. El llenguatge, matemàtiques i altres continguts s'aprenien també a partir de les manualitats, expressió corporal, cançons i poemes...
"A l'Escola hi havia un petit espai reservat per anar-hi a reflexionar i també a parlar tranquil·lament i a explicar contes."
Quan aquell primer edifici es va quedar petit es va canviar a un segon edifici a l'Avinguda Àngel Guimerà. Aquí es va començar a oferir als nens i nenes el servei de menjador, i l’any següent l'escola disposà de cuina pròpia.
La proximitat i la familiaritat es vivien en cada detall de l’educació: els mestres recollien i tornaven els nens des de diversos punts de la ciutat, a l’escola no hi havia uniforme sinó una bata, i els mestres no parlaven des de dalt d’una tarima sinó a peu pla entre els alumnes. No es basava en la memorització, s’evitava l’adoctrinament i es potenciava el raonament i l’esperit crític.
Amb els anys augmentava el nombre de famílies que anaven creient en el projecte Mowgli i es feia necessari un canvi d'ubicació, així que l'escola es va traslladar al Passeig Verdaguer.
L'Escola era una casa, les habitacions es van convertir en classes, la biblioteca el despatx de l'escola, el garatge es va utilitzar de gimnàs, i es van mantenir el menjador i la cuina.
"El pati era un gran jardí amb molts arbres, til·lers, llorers, lilàs, teixos, pins,.. i arbustos i rosers de marge. També hi havia una gàbia amb ànecs i tortugues de terra que els nens en tenien cura”.
Quan es va canviar el pla d'estudis i es passà a l'EGB va ser obligatori que les escoles disposessin d'una pista poliesportiva i amb gran pena es canvià el jardí per una pista.
L'Escola va anar creixent amb més alumnes i mestres, l'edifici també es va fer petit i es prengué la decisió de comprar les oficines de la fàbrica de la propietat i convertir-ho en classes de parvulari.
Actualment es conserven moltes festes que es van iniciar en aquells temps, com la descoberta dels ous de Pasqua, l'arribada de l'home del bosc, Sant Nicolau, i d'altres que s'han anat incorporant com el Carnestoltes, el Concert de Santa Cecília, la Mona de Pasqua.
"El torró de guineu, l’olor del romaní del cistell dels ous de pasqua, els Jocs Florals i la ginesta, les colònies... i les amistats que encara perduren”.
L'educació en valors, l'educació emocional, la resolució de conflictes, l'educació per a la salut i l'aprenentatge per projectes, són pilars fonamentals en la nostra escola actual.
