L'esforç, un valor necessari per viure i una actitud que s'aprèn

Massa sovint ens trobem davant de nens, adolescents i joves que pensen que l'èxit es pot aconseguir sense esforç, de forma fàcil i ràpida. Estem vivint un temps on, influenciats en part pels mitjans de comunicació, tot és "ho vull, doncs ho tinc" i no es toleren ni frustracions ni fracassos.


Tots sabem que això és viure en fals: per aconseguir petites fites, reptes o objectius, cal esforç, responsabilitat i capacitat de superació.
Aquests aspectes no són capacitats innates, sinó que s'han d'educar i cal fer-ho de ben petits. Per tant, hem de dedicar-hi temps, tant des de casa com des de l'escola.
Moltes vegades les presses i el dia a dia fan que ens avancem a les seves tasques, perquè nosaltres fem les coses més ràpid i ens pensem que millor. Això no hauria de ser així. Si els ho resolem tot, els nostres fills o alumnes aprenen que no cal cap esforç per superar els problemes que han d'afrontar. Els hem de donar l'oportunitat perquè s'esforcin i superin els reptes i els conflictes que dia a dia es troben. Ah! I també és bo que s'equivoquin i puguin rectificar.
Hi ha petites coses com fer-se l'entrepà, portar la bossa o la maleta, parar i desparar taula, preparar-se la roba, endreçar els estris de l’escola... que poden fer perfectament sols. És en aquestes situacions quotidianes que hem d'aprofitar per educar l'esforç i la responsabilitat, sense oblidar que darrere d'aquesta exigència hi ha d'haver afecte i comprensió per continuar creixent.
Si fem uns nens o nenes responsables, automàticament els estem transmeten confiança i autoestima, i la neurociència ha demostrat que als petits educats en aquests valors, d'adults els és més fàcil d'adaptar-se a noves situacions: no els fa mandra arremangar-se per afrontar el dia a dia.
Per tal de fomentar aquestes conductes, és molt necessari comunicar-se, parlar i escoltar; cal acompanyar els fills i alumnes, i cal ser-los un referent establint pautes clares que siguin assolibles i establint límits. També cal deixar clar que l'esforç no és sempre garantia d'èxit i que els resultats no sempre són visibles a curt termini. Per aquest motiu és necessari que els nens assumeixin les pròpies limitacions i tolerin les frustracions. Tot forma part del mateix procés d'aprenentatge i creixement.
Per contribuir a aquesta maduresa progressiva, convé potenciar el desig de fer-se gran i de reafirmar-se com a persona.

Com ho podeu treballar des de casa? Cinc idees per començar:
 Assigneu tasques adients a l'edat, fent paleses les responsabilitats que comporten.
 Ajorneu alguns "desitjos de la llista", sobretot els materials, per a ocasions especials: reis, aniversaris, sants...
 Deixeu clars els límits i les regles familiars, essent escrupolosos en l'exigència i el compliment.
 Orienteu-los en les tasques escolars, fent evident que la responsabilitat recau en el nen.
 Feu evident que equivocar-se no és dolent, i que el més important és saber rectificar i millorar. La frustració també és educativa i la sobreprotecció no porta enlloc, no educa.
Amb tot això els infants aniran desenvolupant la consciència de sí mateixos i la consciència moral. S’aniran sentint més responsables de les seves accions i de les seves coses, ja que, assolir petits reptes comporta sentir-se motivat per assolir-ne de nous, i trobar solucions per ells mateixos: la motivació és el motor de l'esforç.

Com ho treballem des de l'escola? Algunes pautes que seguim:
 Afavorim activitats que despertin l’interès, la curiositat i la motivació per tot allò que fan. Així aconseguim implicar-los en les tasques, assolir els objectius i els valors de l’esforç proposats.
 Valorem les tasques realitzades no només pel seu resultat final, sinó pel procés que l’alumne ha seguit per arribar-hi. El reconeixement a la feina ben feta implica afany de superació per a properes propostes.
 Fem debats parlant amb els alumnes de temes relacionats amb el funcionament de l’escola com exemple de democràcia participativa. Si deixem que s’hi impliquin, potenciarem actituds de compromís, responsabilitat i esforç.
 Fomentem la constància, l'esforç en la realització de les feines i orientem els alumnes perquè coneguin les seves capacitats i límits: reflexionant, pensant abans d'actuar i valorant les conseqüències que poden comportar els seus actes.
 Treballem a través de contes per aprendre a actuar de manera autònoma i coherent, permeten la reflexió dels alumnes en aspectes com l’esforç i la constància (La cigala i la formiga, La llebre i la tortuga, Els tres porquets...).

Tot plegat no és una tasca fàcil. Tal i com hem dit, patim quan els infants no assoleixen allò que es proposen, però si no eduquem l’esforç, no podran ser competents com a ciutadans al llarg de la vida.
A més, sembla que hagin desaparegut, o vulguem evitar, paraules com sacrifici o fracàs. Sovint volem amagar els defectes i els errors que cometen els infants. Si posem la tireta abans que hi hagi ferida, no es podran adonar que les coses costen d’assolir.
Insistir en allò que pretenem i ser constants en el temps, els portarà a assolir objectius tant professionals, com socials, esportius o personals. Eduquem l’esforç amb afecte i comprensió, però també amb exigència davant allò que pretenem que assoleixin nens i joves.

Gemma Parera i Alba Bautista, mestres de l’Escola Mowgli

Estàs aquí:Escola Mowgli General Escola L'esforç, un valor necessari per viure i una actitud que s'aprèn

D’acord amb el que estableix la Llei 34/2002, de Serveis de la societat de la informació i el comerç electrònic, t’avisem que al navegar per aquest espai web acceptes expressament l’ús de cookies. Sobre la Propietat Legal i el Copyright